A les institucions assistencials es dóna la paradoxa que sovint descuiden l’atenció dels professionals que hi treballen. Per això és tan encertat el lema provinent del moviment de salut mental “cuidar a aquells que cuiden”.

Els professionals dedicats a taques assistencials poden patir diferents tipus de malestar per :

Desajust entre objectius i resultats

Excés d’expectatives dipositades en la Institució que, al no complir-se, generen frustració.

Rivalitats i conflictes en el treball en equip.

Excessiva implicació emocional amb els assistits.

Conductes disruptives de difícil contenció.

Conflictes en la relació assistencial que desborden i angoixen.

Un recurs prioritari per “cuidar” els professionals de les institucions és la supervisió institucional.

Les primeres experiències de supervisió institucional van ser els grups de Balint. Consistien en grups de metges d’un hospital coordinats per un psicoanalista, on es tractaven les dificultats terapèutiques de l’equip, així com la relació amb els malalts, la implicació emocional que suposa la tasca mèdica i les defenses per resguardar-se’n quan resulta excessiva.

Posteriorment els grups de supervisió es van anar estenent a tot tipus de professionals assistencials.

Tot i així la supervisió segueix estant un recurs poc conegut que, d’entrada, acostuma a crear recels i resistències.

Tots els professionals ens posem a la defensiva quan es tracta de parlar de la pròpia feina, sobretot d’allò que no va bé, que ens qüestiona i ens angoixa. La nostra experiència, però, és que els professionals poden vèncer els temors inicials i acaben valorant un espai que els permet reflexionar, clarificar i trobar sortides a situacions de bloqueig.

La supervisió és un espai acordat amb la Institució, amb un temps i una freqüència delimitats, per abordar grupalment les dificultats experimentades en el desenvolupament de la tasca i en la relació amb els assistits.

El Centre ha portat a terme la supervisió de diversos equips professionals:  educadors del Col·lectiu infanto-juvenil, assistents socials, cuidadors de la residència geriàtrica V. Bosch, educadors del taller de disminuïts psíquics COINRE, educadors de residències de disminuïts psíquics: pisos de Mossèn Anton, de Sant Bru i Residència de Pas Josep Padrós.

En tant que recurs adreçat a les institucions assistencials, aquesta experiència es podria estendre a altres col·lectius professionals, com a infermeres, metges,  educadors socials, mestres, etc.